Welcome!

Te invito a que te des un garbeo por este territorio fronterizo, donde encontrarás algunas cosillas mías, las de otros y tal vez algunas tuyas, si quieres. Además, también iré colgando algunas de las cosas que despierten mi curiosidad, confirmen o desafíen mi pensamiento y mis creencias, o me generen algún cosquilleoCuando te apetezca acompañarme, ten a mano los auriculares, sobretodo si quieres escuchar bien los mélanges (sorry, pero en ese tema no he aprendido nada nuevo). Y si no visualizas bien la página, cambia la resolución de tu pantalla a 1280 x 1024. Hala pues!, sírvete un drink, unas almendritas o prende un cigarrillo, y pincha el gadget, que esto despega ya...

Aquí el Mix: Una altra galaxia (Pastora)© + Apolo XI.
Aquí el video y la letra en castellano
"Lo que uno ya es incapaz de contar con el cuerpo y el espíritu termina contándolo con la música" S.Marai

31 marzo 2013

Marzo en la hierba


 
www.matanusk.blogspot.com

11 marzo 2013

Mi gran vida interior. Mix





 Música
Alan Parsons Project  ©
A Recurring Dream Within A Dream (2004)
Dream Within a Dream (1976)
voz narración Orson Welles
 Kate Bush©
Hello earth (1986)
 Voz
   Blanche - John - Matanuska 
Texto
 Matanuska

Declaración de pérdidas. Mix



Poema
Declaración de pérdidas
 Hans Magnus Enzensberger
Música
Bliss©
‘Unanswered Letters’ (2005)
Voz
 Carles
Matanuska

Para ti, Fito

07 marzo 2013

Canciones para no dormir 7

Love letter. Preciosa balada de Nick Cave & The Bad Seeds
 
 

Espriu. Tot és molt fosc

L'Espriu em regala aquest article que va publicar a la revista Dialeg (J.M. Terricabras ed.).
Si t'interessa, aprofito per recordar-te el cicle de conferències i visites guiades que organitza el CosmoCaixa del 9 al 23 de març sota el lema "L'instrument científic més gran mai construït" (en referència a l'LHC).
Nick Cave &The Bad Seeds - Higgs Boson Blues (Lyric Video)

Galileu Galilei, arquetip del Renaixement, ha passat a la història per varies raons: la seva lluita amb l’església, ser l’inventor del mètode científic, i per la invenció, es diu[1], del telescopi, entre d’altres. Gràcies a aquest instrument, que amb el pas dels segles ha evolucionat fins arribar a mides i sofisticacions mai imaginades pel seu inventor putatiu, el sistema planetari copernicà va ser verificat i l’home va veure immediatament sacsejat el seu paper com habitant del centre de l’univers. Quatre-cents anys després, i sempre amb l’ajut del telescopi, l’home va rebre una nova cura d’humilitat. No solament no ocupava el centre del món, sinó que la pròpia substància de la que l’home es fet (i totes les coses que coneixem: les plantes, els animals, l’aire, el mar, la pròpia terra, tots els planetes,...) prové de les deixalles d’explosions d’estrelles que van desaparèixer fa milions d’anys. Som doncs un modest subproducte dels residus d’una gran explosió termonuclear. Però encara li esperava a la humanitat una nova dutxa freda. Els maons del món: els àtoms, els seus components, fins i tot la pròpia llum és només una cinquena part de la matèria que existeix a l’univers. Si poséssim tot l’univers a una balança la matèria de la que esta fet el món que coneixem, de la que la ciència, ufanosa, ha aconseguit al segle XXI un coneixement raonablement complet, seria poc més que la torna.