Si t'interessa, aprofito per recordar-te el cicle de conferències i visites guiades que organitza el CosmoCaixa del 9 al 23 de març sota el lema "L'instrument científic més gran mai construït" (en referència a l'LHC).
Nick Cave &The Bad Seeds - Higgs Boson Blues (Lyric Video)
Galileu Galilei, arquetip del Renaixement, ha passat a la història per varies raons: la seva lluita amb l’església, ser l’inventor del mètode científic, i per la invenció, es diu[1], del telescopi, entre d’altres. Gràcies a aquest instrument, que amb el pas dels segles ha evolucionat fins arribar a mides i sofisticacions mai imaginades pel seu inventor putatiu, el sistema planetari copernicà va ser verificat i l’home va veure immediatament sacsejat el seu paper com habitant del centre de l’univers. Quatre-cents anys després, i sempre amb l’ajut del telescopi, l’home va rebre una nova cura d’humilitat. No solament no ocupava el centre del món, sinó que la pròpia substància de la que l’home es fet (i totes les coses que coneixem: les plantes, els animals, l’aire, el mar, la pròpia terra, tots els planetes,...) prové de les deixalles d’explosions d’estrelles que van desaparèixer fa milions d’anys. Som doncs un modest subproducte dels residus d’una gran explosió termonuclear. Però encara li esperava a la humanitat una nova dutxa freda. Els maons del món: els àtoms, els seus components, fins i tot la pròpia llum és només una cinquena part de la matèria que existeix a l’univers. Si poséssim tot l’univers a una balança la matèria de la que esta fet el món que coneixem, de la que la ciència, ufanosa, ha aconseguit al segle XXI un coneixement raonablement complet, seria poc més que la torna.
Ho sabem, entre d’altres raons perquè telescopis com el Hubble han observat que la distorsió òptica de galàxies llunyanes exigeixen la presència de quantitats ingents de matèria que ni veiem ni podem detectar fàcilment d’altre manera que pel seus efectes gravitacionals. Aquesta és la anomenada matèria fosca de l’univers; ningú sap que és realment, però existeix. Trobar-la en laboratoris subterranis aïllats de tota influència externa és un dels sants grials de la física de partícules actual. Però si l’existència de la matèria fosca afegia una nova prova a la nostra autoestima col·lectiva com espècie, què podem dir de la descoberta recent de l’energia fosca? Les tres quartes parts del contingut de l’univers consistiria en una forma diluïda, evanescent, desconeguda d’energia. Galieo va tenir sort que els seus telecopis eren primitius i rudimentaris. No s’hauria lliurat de la foguera si hagués descobert l’univers fosc i ho hagués explicat.
[1] En realitat varies patents referides al telescopi
havien estat dipositades als Països Baixos abans de la invenció de Galileu. Un
recent article a la revista History Today
suggereix que l’inventor original podia haver estat un català. (http://www.historytoday.com/MainArticle.aspx?m=32962&amid=30258487).
Seria més adient dir que Galieleu va millorar el telescopi.
