Que ningú no s’espanti, que pitjor no pot anar
no és avui, és sempre
no és una crisi, és el de sempre
uns hi guanyen, altres hi perden
quan tots i perden, uns de nou ho guanyaran tot
Però guanyar també és tenir por a perdre
Tenir poc potser és ser més lliure
Potser no em cal anar a un
concert
La ràdio nacional no la necessito
potser li cal més a la nació que a mi
Quan l’anomenat art es deixa de subvencionar
l’art reapareix com un bolet a qualsevol racó
La puresa és efímera i no sap de diners
El que avui és viu, demà es graponejat i mort.
L’educació obligatòria potser només és una fàbrica antiga
Un únic professor com els petits pobles potser és millor que deu
Acompanyar i escoltar els nens
potser és millor que embotir-los amb informació que no se sap d’on
surt
De què ens serveix tenir una bona sanitat
si per l’altra banda ens inflen amb transgènics i mòbils cancerígens?
I, en qualsevol cas, de què em serveix viure 10 anys més
si els passem mirant anuncis a una residència d’avis?
Gastar diners en preservar una cultura o una llengua
potser és un acte inútil