En Juanjo té 42 anys, és decidit, engrescador i modest . És un ciclista
català de primera línia, campió d’Espanya , d’Europa, del món i medallista
olímpic a Beijing 08.Fa poc, va donar una conferència a alumnes sobre l’esport
adaptat, a l’Institut Angeleta Ferrer de S. Cugat del Vallès. En Juanjo va
patir un accident de moto, i va perdre el braç i la cama esquerres. Era
ciclista abans de l’accident,i desprès va decidir tornar a competir. Porta una pròtesis a la cama, però
condueix la bicicleta amb una mà. Ens deia que pel matí quan es lleva, el
primer que fa és pensar amb la seva dona, la seva filla i la bicicleta. Quan va
en bici pel carrer, la gent l’atura i,fins i tot, pares de nens amb disminucions
físiques i psíquiques li demanen on poden portar els seus fills a fer esport. Va
fundar el club Gènesis, i totes les tardes al velòdrom d’Horta és entrenador d’adults i professor de nens.
Ens vam adonar que de l’esport
adaptat per a disminuïts, se’n sap ben poc. A l’esport per a tothom, als discapacitats no
els hi és fàcil accedir-hi i podria ser
una il·lusió ,una distracció i, fins i tot una fita per omplir la seva vida. En
Juanjo ens parlava somrient i optimista, però amb certa impotència, quan ens va confessar
que el seu col·lectiu,té poca divulgació mediàtica, poc recolzament dels mitjans i d’algunes entitats. El seu
testimoni va ser tota una lliçó de vida, vam aprendre molt,i ens va fer posar els pèls de punta, més d’un cop.
Els alumnes de quart d’ESO, després, reconeixien quin exemple de qualitat
humana, de ganes de viure i de fermesa els hi va transmetre en Juanjo;uns nois
adolescents, amb una vida bastant fàcil,que avui dia els
impacten poques coses. Deien que aquests
esportistes tenen un mèrit doble, i es mereixerien un reconeixement superior, o
almenys igual que els esportistes normals.
Va captivar-nos com ens parlava, i junt
amb la seva mirada, encomanava l’autèntic goig de viure.11 diciembre 2012
